|
L'olor a podrit de València em posa calent,
expulsat per l'arc de l'estació de tren.
Sóc l'últim passatger a l'andana dels teus ulls,
l'última "xusta" banyada, rosella xafigada,
qui collons ha apagat la llum?
Carn de rodalia i AP7,
set voltes per setmana m'enamore del teu peu esquerre i veig
com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig
l'aguante i el tire cap amunt, ouyeah!!
A la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m'ixia de la boca cada volta que l'obria.
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí es sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.
"Incar-me" un garrot i volar, descivilitzar-me,
aprendre a estimar les tares, les turbulències.
Cuidar als amics com em cuiden ells a mi,
contar-nos les misèries amb formatge pa i vi.
Esnifar la vida amb "turulo" compartit,
Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits.
Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues,
raconets ocults, cicatrius i tatuatges.
Soltaves poesia en totes les mirades,
jo tenia les entranyes plenes de deixalles.
I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m'eixia de la boca cada volta que l'obria.
Quan isc a buscar l'alegria
no sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M'acoste allí quan mor el dia,
i tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus.
|
|
Ple està el camí de solitud,
i el destí que per fí s'equivoca
i pel barranc de les cames… la boca
Albades tristes, cants guturals
allà on la nit és “agüita con sal”
vida loca, la carn a la carn,
els jocs i la espera,
les ungles, la sang, suc d’Onan
tot era crit, llarga nit, primavera
Davall del llit et vas deixar
un calcetí brut i suat
seguint els fars dels teus mugrons
anem navegant, perduts
perseguint el teu rumb,
anem navegant, perduts...
Una nit més m’has vist prenent esta metxa
amb l’órgan calent, deixant esta ruïna patent.
Volant com el polen amb vent, impuls, endorfina
Gemecs, revolcons per la cuina,
"pen" terra la reputació, flexibles, convexos,
tu "tranqui", soc jo
Eh, més xispa, més aire, més foc, més fricció
Damunt del llit em vas deixar
taques, pelets, i un bon record
sembrant de vida els edredons
anem navegant perduts
perseguint el teu rumb
anem navegant perduts...
Que potser en sabem poc, però sabem que estem vius
I tu tens tot allò que m'engresca per dins
m'hi escarrasso buscant que es guanya quan es perd
amb tot el que hem viscut que ara ja no existeix.
Tinc el cel, tinc la sort de estar amb tu aquí dins l'hort;
segur que no ens veuran aquí sota les cols,
trauré totes les herbes dolentes si vols, per tot els dies
que plou i tot els dies que plou...
Que no hi tinc cap palau, però dins teu sóc el rei,
I que ens vagin fent les trampes, que ens anirem fent les lleis…
Sempre et vindré al darrere, sempre et vindré al darrere….
|
