We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

TEMPESTES V​É​NEN DEL SUD

by ZOO

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €1 EUR  or more

     

1.
Intro 01:36
I al final la mata, L’assasí de maleta i corbata eixe paper que portava el verí, eixos decrets que son bales de plata, aquell gestor va desfer el camí la desnonaren d’alli de sa casa el mercat marca les normes, i en fi … ara la vida la venen barata al mateix temps un xic grava una cosa una motet, una platja, una llosa sobre els seus muscles per coses d’abans, parla d’amor i detesta el romanç parla de penes quan odia les seues controla el ritme, l’estil… eixes merdes no té valor per trencar les cadenes no té l’estómag pa cumplir les normes i vol deixar fer, i fer si li deixen i no vol ser uno més d’eixos jutges que ara ja és, perquè és lletra i discurs, perquè és imatge, és llei, és producte idolatría, despreci, complot hi haurà castig o hi haurà recompensa a tir de pedra teniu al ninot la cirugía del crític comença Crea, lluita maniquea, El mon plorant, tu davant: quet Crea, puja la marea, Obri les vel•les i arrea.
2.
Vull 03:42
Vull que les canes que pentine parlen Quantes històries guarda este cabet, Guarda secrets, crida el xiquet, Quan sent que, per fi, puc trobar-me que el veu prop de mi, vull trobar-te vull donar-te el que vols, ansietat, frustracions, desterrar-les, vull que m’entres endins, sense por sense por, sense atendre a raons fins que agafen les notes colors, sense ordre, insurrectes la sintesi perfecta, cançons cançons i cançons, amb lletres reals honestes, sinceres, egòlatres, rares donant via lliure al instint animal mirant com ens brillen les cares I que brolle la ràbia d’un crit ancestral I que fem de la por una dansa tribal, I que perguen i paguen amb sang esta fam Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant Vull deixar de alienar-me amb la merda, omplir-me de ràbia i desig Vull sentir-me d’on soc… d’una terra, que m’importa prou més que un pais Vull guanyar-los ja, ara i per sempre… i que mama no plore, no s’ho mereix El concepte és molt fàcil: si ha de plorar algú que ploren ells!! Imprimir caràcter i ritme, pessa més el cul que la moral El orgull que pica, que ofega, moltes vergonyes per amagar Vull que arribe algo, el que siga, però sé que si no em moc mal Senc que igual això mai arriba, i hi ha algo m’espitja a abandonar Vull gaudir de tot, sense mida, sense resistències ni frens Se que eixa baralla és la vida, sempre que tingues un plat calent Vull la veritat, la certessa, el sentit, que la gent es crega que pot!!! Perdre la por, matar la culpa, amic, no demanem res, ho volem tot!!! Tornada Sí, quiero que suene sincero, cortarle los hilos al titiritero ya!! Quiero al poema sin amos, que crezca en las manos de algún alfarero, Sí, caigan las frutas del cesto, muera el traidor que dispara a los nuestros Suene en la calle el clamor, sienta el tirano angustia y dolor Qui serà el valent que li ho conte als nostres fills? Quants podran mirar-se algun dia al espill? Qui pot assumir-ho que no és tan senzill, però… Hem de seguir, hem de seguir….
3.
Estiu 03:35
Cau la calor a la safor bombeja el ritme No estem fent merda facilona, ací fem himnes Se’n va el dolor amb la olor a mar, les primaveres demanen vida, l’estiu arriba… El sol ha eixit, la radio sona, estem vius, estic fent temes i esperant per si somrius, érem feliços amb mentires, de mil colors tinc els conflictes d’un suicida, tinc por… I vull tornar als meus impulsos, ser pràctic, que si ella sona jo tremole, lo màxim venen trompetes, no és Gillespie, etern als samples, és Ainsley: “Brother, ho volen simple”. Volen que venga el discurs que ven, que no qüestione volen que calle i que puje al tren i aquella gent que em demana frases? que em diu que torne? No s’imaginen lo mal que em senc. Pero hui ja passe del drama, vull tocar el foc, sentir que crema Jo tinc sed de vida, no de fama no vull que un error siga un problema Però hui ja passe del drama l’auto-compassió és una condena Jo tinc sed de vida, no de fama no vull ni la reixa ni la pena Res del que passa és comparable a tu, la nostra eixida eixida, homes i dones d’actes impurs, tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable a tu. Passa la vida! Res del passa es comparable a tu la nostra eixida, homes i dones d’actes impurs, Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable a tu. Passa la vida! I un altre any perdut en esta confussió vital Lluitant contra els dimonis que van per dins cridant Buscant guanyar-me la partida, i perdre la raó Buscant que perga les forces, passa la vida i jo Veig als majors i pense en tot el que es mereixen, I baixa la esperança i puja el pa, I amb esta perspectiva qui vol crèixer, eh? Dubtes i dubtes, depressió ve i eufòria va Que no serà per ganes de ficar les bombes, Que serà per la por a perdre el que tenim Qui no censura el fons, critica per les formes I uns passen del tema, i uns filen massa prim, Volen que venga el discurs que ven, la porten clara Jo el que vull vendre és la victòria cara, que vull mirar als ulls si un dia arriba l’hora, que no puc ser feliç amb tanta merda ahí fora Pero hui ja passe del drama… Tornada
4.
Corbelles 04:11
Estic buscant tantes respostes, que oblide les preguntes que m’he fet, Guanyant en impotència al ritme que perc drets Pensant més en desitjos que en fets, plorant de ràbia, Volent fer paredons de les parets Tombar el mur, obrir la gàbia, eixir del pou Rega la vida amb nova savia l’home nou, Hugo viu, Al rostre del seu poble que diu “D’ací no passen” Defenen el seu pa i les seues cases. I monta un numeret el amo de la empresa, Que plora si li expropien la riquessa, Això ja noés com era, han trobat la manera, Han olorat la sang, i ara té fam la fera Les lleis ja no son lleis si sempre fallen El rei ja no és el rei si el cap li tallen Vinguen les armes als meus, plouen les pedres El poble salva al poble d’eixos putos merdes I saludant al nou segle, trenquen el guió i les regles. I una cosa: si veniu amb colps d’Estat… com A Cuba, com Vietnam: Caureu sense pietat! Tempestes vénen del sud, sonen corbelles que tallen la boira I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria Sents com s’esmolen les metàfores I el so de la guillotina talla l’aire Destinats a no tindre dret a guanyar mai Han eixit rebotaets i el nord comença a tremolar Guevara viu com Durruti en les paraules d’Emma Goldman El sud somriu conscient de la seua força L’Escola de Chicago no guia els nostres passos Portem idees i energia a cabassos Exprópiese, colectivízese, que el poble mane Més enllà de ministres i presidents Apúrense, que senten la por a la pell Recordem els nostres morts mentre afilem el ganivet Cochabamba, Chiapas, Haymarket Venes obertes, corbelles esmolaes Tenim els referents, els exemples, La selva, la defenem a maxetaes Nuestra casa no es el patio de los gringos Poco a poco expulsamos al imperio I una idea que deuríem no oblidar: Contra tota autorita, barrà de ferro al cap!! Tornada I no seran mai més el nostre magatzem, La dignitat no es compra, el sol no es ven Que no van a permetre que els exploten Ni soportar el pes de noves botes Capitalisme és barbàrie han aprés que La història s’escriu amb la sang de qui perd, Sí. Que ara son seus el café, el blat i el sucre. Que en esta Europa muerte huele a azufre.
5.
Deixa Valencia a Juliol puta vida, Ultim exàmen, primer raig de sol, Porta les mans arrapaes de fer extres Tot el dolor de la vinya al renyons Creua la pista de Silla a migdia, Sona l’herència, li cau la suor, Mira l’arròs, la ribera que brilla Tira per dins: alacant interior Ix d’Alacant cara amunt la Mariola Va i torna al poble a diari, no pot Amb el lloguer i amb el curro ella sola, Cuina el sopar de sa mare, no vol que ningú sapia què cobra per hora condescendències les justes, amor tot el que té pel seu fill que diu hola des del seu ventre, batega el seu cor. Però el rellotge s’atura allà dalt, I es mesclen la locura, la mort i el carnaval… I arriben festes de nou, I allò que cou ja no cura I el poble sopa al carrer, Al teu carrer, carrer de l’amargura Mira el paissatge sentat a la plaça, Penjen les llums i les flors dels balcons No pot anar al casal ni de caça I les olives li donen pa poc Enguany la orquesta està enfront de casa Musica i festa, la dansa, el bastó A estes altures, i faça el que faça Ja va per dins tota la processó Tornada Però el rellotge s’atura allà dalt, I una altra criatura comença una aventura I el iaio sap que s’acosta el final, I es mesclen la locura, la mort i el carnaval… Tornada
6.
I diuen per el barri “Qui són eixos tres?”, Els aturats de sempre, els horteres del mes, Jo estic riguent-me de qui està davant de mi Dins d’eixe espill, matant complexos, volent-me així La serietat és massa seria pa no fer-li broma La senzillesa és sinònim de ser persona, Riguent fins a quedar afònics, amb Rodri i Tony Tornant borraxos des del Cabanyal a Beni T’estan diguent que sigues dur, que ets un home Que amagues el dolor, i fardes de patrimoni, La naturalitat és crim, coses del dimoni, Arrel i ales, gràcies mama, poder de dones Debilitats et fan fort L’amor té la mentira, la vida té la mort Que no t’anul•len, no es un tunel sense eixida, Manen la voluntat i el temps, no la sort Manen a una, els tres que sents, Pren d’esta merda, fuma, Beuen del ron, del rock i el fonk, estos cabrons, T’abrumen, I sempre orgull de classe, militants de base, Enamorats de rapejar fins que se vos passe I des de Sants fins a Valencia s’escolten La resistència que obri el pas i les portes Ohhh som per a bé o per a mal Imperfeccions, son reals i son nostres I més humans, i més reals Dos de la terreta i un del barri Plan-B al beat, shake your body, Amb camisa, a Can Batlló, Gel i sifó en aquesta vida grisa Esclaus del mercadeig, Portem el cabreig fins als palaus, No hem vingut a fer les paus D’estiuet sense pasta i tu al tercer postgrau Estic perdent enters, malalt de 45 i LP Nen, estem fent avions de paper amb les nostres misèries i els vostres clitxés calla, es música apatxe, amb el Toni el Panxo i la cassalla a paxes, València és més que ska i gralla No xapen a les 3, Violència es canalla Obrim escletxes, i si el plan falla Trenquem el setge i no volem medalla Enamorat d’aquesta merda fins la tomba Si la vergonya al•liena no ho esfondre. Tornada Llegó el chico de la barba y de la voz nasal El que llena tu casal y cansa al barman Con chanclas y un bañador, con la actitud del ganador Con este olor a alcohol y la sonrisa intacta Y defendamos la alegría y la imperfección La rebeldía y la belleza que tiene el error El amor por una causa, con la cabeza siempre alta, entregando el alma en cada canción Que yo no escribo para sonar en Radio 3, qué va Escribo por necesidad, pa’ calmar el estrés Lejos del interés, sin pensar en qué dirán Con toda serenidad y un punto de timidez Y esas críticas feroces yo no sé qué quieren Buscan acallar nuestras voces y ven que no pueden Están buscando que me enfade y pierda los papeles Pero no saben que yo me crezco cuando me hieren Y entonces saco el compromiso, saco la rabia Cansado de tanto sumiso, tanta arrogancia Cansados de ser esclavos, ser olvidados Y enamorados de rapear hasta perder el habla Tornada
7.
Em diuen antipàtic, com explicar-ho en 10 cançons, Com explicar sensacions, vivint tan ràpid I simular el que no som, eh? com explicar-los les goteres del meu àtic, jo també vull un algo clar, amic però a la musica m’agra jugar amb fango i mire més el món reial que el meu melic i necessite provar, errar, fer algo El cos demana el que demana, Jo soles fique veu a una inèrcia A esta pulsió descontrolada Que no enten les etiquetes, no de ciència I el nervi toca les mans, idees venen i el peu em marca el compàs, i les mans cremen i el boli està ahí al costat, i mate a la soledat, i el que volíeu ha passat: ZOO i DREMEN Aquesta vora, on tot arriba podrit i a deshora Aquest infern, on fica normes i límits la gent Y el mundo llora, de rabia y pena al ver una escena Desoladora, que corrobora, que en esa jaula han metido un poema Y me llaman antisocial, Cómo explicarlo sin hablar de crítica Sin levantar ampollas, sin poner sal en las heridas Sin sacarle colores a la polémica La licencia poética, de decirte que hace tiempo Que el norte se difumina, que la música hace Caja en cada esquina, somos la puta más Barata del gremio que nos domina Disciplina, constancia, a mi me vale Como fórmula, mantiene viva la sonrisa Sin ganancias. La mirada incrédula sin importancia Exagero como el velatorio del cura con ébola Que nos quiten lo bailao el cosquilleo El estómago llenito de crisálidas Aún amo mi profesión entre tanto mamoneo Cuando nos vemos las caras en las cuádrigas Tornada
8.
Hivern 03:12
Jo defenc amb passió territoris Que sembràvem d’amor i colors els defenc de impuresses, de plagues I dins jugue amb les rises i els plors Jo defenc territoris, els nostres On sentim que la vida alça el vol, Jo defenc la parcela, la teua, Perque alli tot em toca, res dol Sí, perquè és temps que s’estira, Un camí de confeti que em guía, On els peus sempre es senten humits, On amics tornen per omplir buits, Cada cosa al seu lloc, cada glosa Té un torment al davall que reposa Quan el aire torna a entrar al pit Quan la terra conforma els sentits la veritat és joc i no silenci, Ens ensenyavem de tot menos danses El professor xillant per on comence… I volíem jugar no fer finances Jugar a que es trencaren les sabates Jugar amb les paraules perque sí, Jugar amb el llenguatge compartit, Cantant misèries amb formatge pa i vi!! I així com parla el carrer, Farem missives, hi ha molta empastraeta que desfer Hi ha molta música que queda en els cantons en nits De glòria, secrets que queden en els carrerons Tenim la barca amarraeta i esperant, teniu la boca I la orella calentetes de passions farem el que pugam, la penya està tornant-se loca vos traslladem a noves dimensions Perquè avui cantem per celebrar que ningú mai no ens farà callar que sommiem amb que se’ns tanca la ferida Que vivim amb la esperança descossida Però passen més els dies que les modes I amb la veu tan desgastada com les soles Sempre en peu, sempre desafiant la por I es que el poble que canta mai no mor Però a voltes arriben gelades, I no trobes la forma, no trobe D’arrancar-li al hivern la distància No hi ha sal que desfaça eixe gel No hi ha crèdit que salve esta empresa Mai m’expolse la presa, sempre et mor el amor
9.
Xuplasangs 04:04
Vols sentir respostes a preguntes tontes, Ficar-me una etiqueta pa penjar-me al stand Vas a buscar els fallos pa classificar-me vas a jutjar-me i a dir-me “no saps on estàs” vas a fer de tot menys escoltar-me, vas a furgar, vas a vore d’on pots rascar, i així el passes els anys en plena forma donant-li corda a la teua empanada mental vas a prometre’m el èxit sempre, caramelos per a un mort de fam si després hi han fallos, “ahí rebente” i em diràs “qui mana és el mercat” vas a aconsellar-me anar amb calma A lo que vinga, paternalisme sofisticat Com m’agradaria tindre un arma Quan vos escolte blablabla presumint d’humiltat Perdut en un mon de listos Putos amos de la pista Fins on m’arriba la vista.. Soles puc ser optimista Clar, som paràsits del sistema que han creat No donem la talla, no hi han mans Xuplasangs, els vam regalar la vida Ells sabran què fer de veritat. Queda clar? Tens el teu dret dret ni a la pataleta Canvien les sigles no la xaqueta Què barata que els ha eixit la broma Què cara han deixat la llibertat Vas a presumir del teu imperi, Que has alçat tu soles amb les teues mans No vas a resoldren’s el misteri De la pasta que no has declarat Vas a concedir-nos algún mèrit Per això has pagat com has pagat Vas a perdonar-nos, o això espere, Per no vindre cinc minuts abans… Vas a passejar-te amb suficiència, Com els senyorets de temps passats vas a regalar condescendència, canviant ilusions per veritats i es que tu tan de ciutat, jo tan del poble, Jo tan lluny de la serenitat Jo amb esta ansietat, tu inexpugnable Pensant en el teu electorat Perdut en un mon de listos Putos amos de la pista Fins on m’arriba la vista.. Soles puc ser optimista Tornada
10.
Nova presència nova imatge noves condicions Nova campanya nova ronda de difamacions No tocaré el pastís que vigilen amb cura Jo no he vingut per a soportat eixa tortura Primer tema del curs, jo duc el boom i el clap, El groove, el rap Segon tema del curs, si sona el loop, jo un crack La gent ho sap, Tercer tema del curs, li he fet un nuc al rap i el mon no explota, xapa eixa boca ve ZOO, vas a ficar-te les botes Venim a fer que s’alceu del sofá i digau “ja està bé d’esta vida tan puta” Anem a fer-vos cridar, sabeu? Fins a perdre la veu, qui es resigna es l’idiota Fins que no quede ni gota, recuperem la batuta… Afonarem a qui explota en la misèria absoluta Jo no vull poemes ni cançons a la derrota Jo vull canviar les condicions, que es menjen el marró, Que no vaja per dins la processó. Jo no vull…. Que senten al damunt la nostra bota.
11.
Nom, direcció, telèfon, e-mail foto amb la cara de ser super guai premis guanyats, curros passats cotxe, carnet, habilitats incorporació inmediata disponibilitat: jornada completa deixar de banda poble i amics, paga la pena el sacrifici comença per mi Experiencia: birres i birres sempre fent barres; el Dalai Lama aguantant macarres a homes que aspiren a ser mobles menjant-me les lliçons de vida de mig poble un veterà de guerra, un tonto en el amor un somniador, un inventor de jerga un vividor de barri, del under el millor sempre perdent al joc de menjar merda Fuck!! foc!!! maten a base de por precarietat i tristesa no té altre nom: explotació, trauen de tu la riquesa volen que et trenques l'esquena ningú mereix eixa pena nuga al patró, plena el bidó foc i fi de la faena I tu? de part de qui vens? quants diplomes? quina és la formació que tens? que ens dones? què pena un expedient tan impecable tu eres pa mi sols un negoci, estalvis contrat de pràctiques, faena inabarcable treball infame, salari miserable paga la pena fer-ho en negre, al final ells no perden i tu no vas a jubilar-te mai Curriculum amunt i avall, deseperança la cara del que sap que açò no avança quants volen convertir-se en un heroi trobant feina? quants tenen ja la soga al coll? les ganes de morir-se o matar, equilibrismes caminant per abismes les ganes de cremar ETT's indignes que anomenen treball al esclavisme Fuck!! foc!!! maten a base de por precarietat i tristesa no té altre nom: explotació trauen de tu la riquesa... volen que et trenques l'esquena ningú mereix eixa pena nuga al patró, plena el bidó foc i fi de la faena Massa pressió, poca passió molta rutina, obligacions poc de jornal, trist i real massa que perden, tants pocs guanyant moltes mogudes i gordes massa reformes i normes poca justicia social, molta avaricia i molt poca sal!

credits

released October 21, 2014

license

tags

about

ZOO Gandía, Spain

shows

contact / help

Contact ZOO

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like ZOO, you may also like: