1. |
Intro
01:36
|
|||
I al final la mata,
L’assasí de maleta i corbata
eixe paper que portava el verí,
eixos decrets que son bales de plata,
aquell gestor va desfer el camí
la desnonaren d’alli de sa casa
el mercat marca les normes, i en fi …
ara la vida la venen barata
al mateix temps un xic grava una cosa
una motet, una platja, una llosa
sobre els seus muscles per coses d’abans,
parla d’amor i detesta el romanç
parla de penes quan odia les seues
controla el ritme, l’estil… eixes merdes
no té valor per trencar les cadenes
no té l’estómag pa cumplir les normes
i vol deixar fer, i fer si li deixen
i no vol ser uno més d’eixos jutges
que ara ja és, perquè és lletra i discurs,
perquè és imatge, és llei, és producte
idolatría, despreci, complot
hi haurà castig o hi haurà recompensa
a tir de pedra teniu al ninot
la cirugía del crític comença
Crea, lluita maniquea,
El mon plorant, tu davant: quet
Crea, puja la marea,
Obri les vel•les i arrea.
|
||||
2. |
Vull
03:42
|
|||
Vull que les canes que pentine parlen
Quantes històries guarda este cabet,
Guarda secrets, crida el xiquet,
Quan sent que, per fi, puc trobar-me
que el veu prop de mi, vull trobar-te
vull donar-te el que vols,
ansietat, frustracions, desterrar-les,
vull que m’entres endins, sense por
sense por, sense atendre a raons
fins que agafen les notes colors,
sense ordre, insurrectes
la sintesi perfecta, cançons
cançons i cançons, amb lletres reals
honestes, sinceres, egòlatres, rares
donant via lliure al instint animal
mirant com ens brillen les cares
I que brolle la ràbia d’un crit ancestral
I que fem de la por una dansa tribal,
I que perguen i paguen amb sang esta fam
Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant
Vull deixar de alienar-me amb la merda, omplir-me de ràbia i desig
Vull sentir-me d’on soc… d’una terra, que m’importa prou més que un pais
Vull guanyar-los ja, ara i per sempre… i que mama no plore, no s’ho mereix
El concepte és molt fàcil: si ha de plorar algú que ploren ells!!
Imprimir caràcter i ritme, pessa més el cul que la moral
El orgull que pica, que ofega, moltes vergonyes per amagar
Vull que arribe algo, el que siga, però sé que si no em moc mal
Senc que igual això mai arriba, i hi ha algo m’espitja a abandonar
Vull gaudir de tot, sense mida, sense resistències ni frens
Se que eixa baralla és la vida, sempre que tingues un plat calent
Vull la veritat, la certessa, el sentit, que la gent es crega que pot!!!
Perdre la por, matar la culpa, amic, no demanem res, ho volem tot!!!
Tornada
Sí, quiero que suene sincero, cortarle los hilos al titiritero ya!!
Quiero al poema sin amos, que crezca en las manos de algún alfarero,
Sí, caigan las frutas del cesto, muera el traidor que dispara a los nuestros
Suene en la calle el clamor, sienta el tirano angustia y dolor
Qui serà el valent que li ho conte als nostres fills?
Quants podran mirar-se algun dia al espill?
Qui pot assumir-ho que no és tan senzill, però…
Hem de seguir, hem de seguir….
|
||||
3. |
Estiu
03:35
|
|||
Cau la calor a la safor bombeja el ritme
No estem fent merda facilona, ací fem himnes
Se’n va el dolor amb la olor a mar, les primaveres
demanen vida, l’estiu arriba…
El sol ha eixit, la radio sona, estem vius,
estic fent temes i esperant per si somrius,
érem feliços amb mentires, de mil colors
tinc els conflictes d’un suicida, tinc por…
I vull tornar als meus impulsos, ser pràctic,
que si ella sona jo tremole, lo màxim
venen trompetes, no és Gillespie,
etern als samples, és Ainsley: “Brother, ho volen simple”.
Volen que venga el discurs que ven, que no qüestione
volen que calle i que puje al tren
i aquella gent que em demana frases? que
em diu que torne? No s’imaginen lo mal que em senc.
Pero hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema
Jo tinc sed de vida, no de fama
no vull que un error siga un problema
Però hui ja passe del drama
l’auto-compassió és una condena
Jo tinc sed de vida, no de fama
no vull ni la reixa ni la pena
Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida eixida, homes i dones d’actes impurs,
tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
Res del passa es comparable a tu
la nostra eixida, homes i dones d’actes impurs,
Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
I un altre any perdut en esta confussió vital
Lluitant contra els dimonis que van per dins cridant
Buscant guanyar-me la partida, i perdre la raó
Buscant que perga les forces, passa la vida i jo
Veig als majors i pense en tot el que es mereixen,
I baixa la esperança i puja el pa,
I amb esta perspectiva qui vol crèixer, eh?
Dubtes i dubtes, depressió ve i eufòria va
Que no serà per ganes de ficar les bombes,
Que serà per la por a perdre el que tenim
Qui no censura el fons, critica per les formes
I uns passen del tema, i uns filen massa prim,
Volen que venga el discurs que ven, la porten clara
Jo el que vull vendre és la victòria cara,
que vull mirar als ulls si un dia arriba l’hora,
que no puc ser feliç amb tanta merda ahí fora
Pero hui ja passe del drama…
Tornada
|
||||
4. |
Corbelles
04:11
|
|||
Estic buscant tantes respostes, que oblide les preguntes que m’he fet,
Guanyant en impotència al ritme que perc drets
Pensant més en desitjos que en fets, plorant de ràbia,
Volent fer paredons de les parets
Tombar el mur, obrir la gàbia, eixir del pou
Rega la vida amb nova savia l’home nou, Hugo viu,
Al rostre del seu poble que diu “D’ací no passen”
Defenen el seu pa i les seues cases.
I monta un numeret el amo de la empresa,
Que plora si li expropien la riquessa,
Això ja noés com era, han trobat la manera,
Han olorat la sang, i ara té fam la fera
Les lleis ja no son lleis si sempre fallen
El rei ja no és el rei si el cap li tallen
Vinguen les armes als meus, plouen les pedres
El poble salva al poble d’eixos putos merdes
I saludant al nou segle, trenquen el guió i les regles.
I una cosa: si veniu amb colps d’Estat… com
A Cuba, com Vietnam: Caureu sense pietat!
Tempestes vénen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria
Sents com s’esmolen les metàfores
I el so de la guillotina talla l’aire
Destinats a no tindre dret a guanyar mai
Han eixit rebotaets i el nord comença a tremolar
Guevara viu com Durruti en les paraules d’Emma Goldman
El sud somriu conscient de la seua força
L’Escola de Chicago no guia els nostres passos
Portem idees i energia a cabassos
Exprópiese, colectivízese, que el poble mane
Més enllà de ministres i presidents
Apúrense, que senten la por a la pell
Recordem els nostres morts mentre afilem el ganivet
Cochabamba, Chiapas, Haymarket
Venes obertes, corbelles esmolaes
Tenim els referents, els exemples,
La selva, la defenem a maxetaes
Nuestra casa no es el patio de los gringos
Poco a poco expulsamos al imperio
I una idea que deuríem no oblidar:
Contra tota autorita, barrà de ferro al cap!!
Tornada
I no seran mai més el nostre magatzem,
La dignitat no es compra, el sol no es ven
Que no van a permetre que els exploten
Ni soportar el pes de noves botes
Capitalisme és barbàrie han aprés que
La història s’escriu amb la sang de qui perd, Sí.
Que ara son seus el café, el blat i el sucre.
Que en esta Europa muerte huele a azufre.
|
||||
5. |
Carrer de l'amargura
03:48
|
|||
Deixa Valencia a Juliol puta vida,
Ultim exàmen, primer raig de sol,
Porta les mans arrapaes de fer extres
Tot el dolor de la vinya al renyons
Creua la pista de Silla a migdia,
Sona l’herència, li cau la suor,
Mira l’arròs, la ribera que brilla
Tira per dins: alacant interior
Ix d’Alacant cara amunt la Mariola
Va i torna al poble a diari, no pot
Amb el lloguer i amb el curro ella sola,
Cuina el sopar de sa mare, no vol
que ningú sapia què cobra per hora
condescendències les justes, amor
tot el que té pel seu fill que diu hola
des del seu ventre, batega el seu cor.
Però el rellotge s’atura allà dalt,
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval…
I arriben festes de nou,
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer,
Al teu carrer, carrer de l’amargura
Mira el paissatge sentat a la plaça,
Penjen les llums i les flors dels balcons
No pot anar al casal ni de caça
I les olives li donen pa poc
Enguany la orquesta està enfront de casa
Musica i festa, la dansa, el bastó
A estes altures, i faça el que faça
Ja va per dins tota la processó
Tornada
Però el rellotge s’atura allà dalt,
I una altra criatura comença una aventura
I el iaio sap que s’acosta el final,
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval…
Tornada
|
||||
6. |
||||
I diuen per el barri “Qui són eixos tres?”,
Els aturats de sempre, els horteres del mes,
Jo estic riguent-me de qui està davant de mi
Dins d’eixe espill, matant complexos, volent-me així
La serietat és massa seria pa no fer-li broma
La senzillesa és sinònim de ser persona,
Riguent fins a quedar afònics, amb Rodri i Tony
Tornant borraxos des del Cabanyal a Beni
T’estan diguent que sigues dur, que ets un home
Que amagues el dolor, i fardes de patrimoni,
La naturalitat és crim, coses del dimoni,
Arrel i ales, gràcies mama, poder de dones
Debilitats et fan fort
L’amor té la mentira, la vida té la mort
Que no t’anul•len, no es un tunel sense eixida,
Manen la voluntat i el temps, no la sort
Manen a una, els tres que sents,
Pren d’esta merda, fuma,
Beuen del ron, del rock i el fonk, estos cabrons,
T’abrumen,
I sempre orgull de classe, militants de base,
Enamorats de rapejar fins que se vos passe
I des de Sants fins a Valencia s’escolten
La resistència que obri el pas i les portes
Ohhh som per a bé o per a mal
Imperfeccions, son reals i son nostres
I més humans, i més reals
Dos de la terreta i un del barri
Plan-B al beat, shake your body,
Amb camisa, a Can Batlló,
Gel i sifó en aquesta vida grisa
Esclaus del mercadeig,
Portem el cabreig fins als palaus,
No hem vingut a fer les paus
D’estiuet sense pasta i tu al tercer postgrau
Estic perdent enters, malalt de 45 i LP
Nen, estem fent avions de paper amb les
nostres misèries i els vostres clitxés
calla, es música apatxe, amb el Toni
el Panxo i la cassalla a paxes,
València és més que ska i gralla
No xapen a les 3, Violència es canalla
Obrim escletxes, i si el plan falla
Trenquem el setge i no volem medalla
Enamorat d’aquesta merda fins la tomba
Si la vergonya al•liena no ho esfondre.
Tornada
Llegó el chico de la barba y de la voz nasal
El que llena tu casal y cansa al barman
Con chanclas y un bañador, con la actitud del ganador
Con este olor a alcohol y la sonrisa intacta
Y defendamos la alegría y la imperfección
La rebeldía y la belleza que tiene el error
El amor por una causa,
con la cabeza siempre alta, entregando el alma en cada canción
Que yo no escribo para sonar en Radio 3, qué va
Escribo por necesidad, pa’ calmar el estrés
Lejos del interés, sin pensar en qué dirán
Con toda serenidad y un punto de timidez
Y esas críticas feroces yo no sé qué quieren
Buscan acallar nuestras voces y ven que no pueden
Están buscando que me enfade y pierda los papeles
Pero no saben que yo me crezco cuando me hieren
Y entonces saco el compromiso, saco la rabia
Cansado de tanto sumiso, tanta arrogancia
Cansados de ser esclavos, ser olvidados
Y enamorados de rapear hasta perder el habla
Tornada
|
||||
7. |
||||
Em diuen antipàtic, com explicar-ho en 10 cançons,
Com explicar sensacions, vivint tan ràpid
I simular el que no som, eh?
com explicar-los les goteres del meu àtic,
jo també vull un algo clar, amic
però a la musica m’agra jugar amb fango
i mire més el món reial que el meu melic
i necessite provar, errar, fer algo
El cos demana el que demana,
Jo soles fique veu a una inèrcia
A esta pulsió descontrolada
Que no enten les etiquetes, no de ciència
I el nervi toca les mans, idees venen
i el peu em marca el compàs, i les mans cremen
i el boli està ahí al costat, i mate a la soledat,
i el que volíeu ha passat: ZOO i DREMEN
Aquesta vora, on tot arriba podrit i a deshora
Aquest infern, on fica normes i límits la gent
Y el mundo llora, de rabia y pena al ver una escena
Desoladora, que corrobora, que en esa jaula han metido un poema
Y me llaman antisocial,
Cómo explicarlo sin hablar de crítica
Sin levantar ampollas, sin poner sal en las heridas
Sin sacarle colores a la polémica
La licencia poética, de decirte que hace tiempo
Que el norte se difumina, que la música hace
Caja en cada esquina, somos la puta más
Barata del gremio que nos domina
Disciplina, constancia, a mi me vale
Como fórmula, mantiene viva la sonrisa
Sin ganancias. La mirada incrédula sin importancia
Exagero como el velatorio del cura con ébola
Que nos quiten lo bailao el cosquilleo
El estómago llenito de crisálidas
Aún amo mi profesión entre tanto mamoneo
Cuando nos vemos las caras en las cuádrigas
Tornada
|
||||
8. |
Hivern
03:12
|
|||
Jo defenc amb passió territoris
Que sembràvem d’amor i colors
els defenc de impuresses, de plagues
I dins jugue amb les rises i els plors
Jo defenc territoris, els nostres
On sentim que la vida alça el vol,
Jo defenc la parcela, la teua,
Perque alli tot em toca, res dol
Sí, perquè és temps que s’estira,
Un camí de confeti que em guía,
On els peus sempre es senten humits,
On amics tornen per omplir buits,
Cada cosa al seu lloc, cada glosa
Té un torment al davall que reposa
Quan el aire torna a entrar al pit
Quan la terra conforma els sentits
la veritat és joc i no silenci,
Ens ensenyavem de tot menos danses
El professor xillant per on comence…
I volíem jugar no fer finances
Jugar a que es trencaren les sabates
Jugar amb les paraules perque sí,
Jugar amb el llenguatge compartit,
Cantant misèries amb formatge pa i vi!!
I així com parla el carrer,
Farem missives, hi ha molta empastraeta que desfer
Hi ha molta música que queda en els cantons en nits
De glòria, secrets que queden en els carrerons
Tenim la barca amarraeta i esperant, teniu la boca
I la orella calentetes de passions
farem el que pugam, la penya està tornant-se loca
vos traslladem a noves dimensions
Perquè avui cantem per celebrar
que ningú mai no ens farà callar
que sommiem amb que se’ns tanca la ferida
Que vivim amb la esperança descossida
Però passen més els dies que les modes
I amb la veu tan desgastada com les soles
Sempre en peu, sempre desafiant la por
I es que el poble que canta mai no mor
Però a voltes arriben gelades,
I no trobes la forma, no trobe
D’arrancar-li al hivern la distància
No hi ha sal que desfaça eixe gel
No hi ha crèdit que salve esta empresa
Mai m’expolse la presa, sempre et mor el amor
|
||||
9. |
Xuplasangs
04:04
|
|||
Vols sentir respostes a preguntes tontes,
Ficar-me una etiqueta pa penjar-me al stand
Vas a buscar els fallos pa classificar-me
vas a jutjar-me i a dir-me “no saps on estàs”
vas a fer de tot menys escoltar-me,
vas a furgar, vas a vore d’on pots rascar,
i així el passes els anys en plena forma
donant-li corda a la teua empanada mental
vas a prometre’m el èxit sempre,
caramelos per a un mort de fam
si després hi han fallos, “ahí rebente”
i em diràs “qui mana és el mercat”
vas a aconsellar-me anar amb calma
A lo que vinga, paternalisme sofisticat
Com m’agradaria tindre un arma
Quan vos escolte blablabla presumint d’humiltat
Perdut en un mon de listos
Putos amos de la pista
Fins on m’arriba la vista..
Soles puc ser optimista
Clar, som paràsits del sistema que han creat
No donem la talla, no hi han mans
Xuplasangs, els vam regalar la vida
Ells sabran què fer de veritat. Queda clar?
Tens el teu dret dret ni a la pataleta
Canvien les sigles no la xaqueta
Què barata que els ha eixit la broma
Què cara han deixat la llibertat
Vas a presumir del teu imperi,
Que has alçat tu soles amb les teues mans
No vas a resoldren’s el misteri
De la pasta que no has declarat
Vas a concedir-nos algún mèrit
Per això has pagat com has pagat
Vas a perdonar-nos, o això espere,
Per no vindre cinc minuts abans…
Vas a passejar-te amb suficiència,
Com els senyorets de temps passats
vas a regalar condescendència,
canviant ilusions per veritats
i es que tu tan de ciutat, jo tan del poble,
Jo tan lluny de la serenitat
Jo amb esta ansietat, tu inexpugnable
Pensant en el teu electorat
Perdut en un mon de listos
Putos amos de la pista
Fins on m’arriba la vista..
Soles puc ser optimista
Tornada
|
||||
10. |
La Nostra Bota
03:10
|
|||
Nova presència nova imatge noves condicions
Nova campanya nova ronda de difamacions
No tocaré el pastís que vigilen amb cura
Jo no he vingut per a soportat eixa tortura
Primer tema del curs, jo duc el boom i el clap,
El groove, el rap
Segon tema del curs, si sona el loop, jo un crack
La gent ho sap,
Tercer tema del curs, li he fet un nuc al rap
i el mon no explota, xapa eixa boca ve ZOO, vas a ficar-te les botes
Venim a fer que s’alceu del sofá i digau “ja està bé d’esta vida tan puta”
Anem a fer-vos cridar, sabeu? Fins a perdre la veu, qui es resigna es l’idiota
Fins que no quede ni gota, recuperem la batuta…
Afonarem a qui explota en la misèria absoluta
Jo no vull poemes ni cançons a la derrota
Jo vull canviar les condicions, que es menjen el marró,
Que no vaja per dins la processó.
Jo no vull….
Que senten al damunt la nostra bota.
|
||||
11. |
||||
Nom, direcció, telèfon, e-mail
foto amb la cara de ser super guai
premis guanyats, curros passats
cotxe, carnet, habilitats
incorporació inmediata
disponibilitat: jornada completa
deixar de banda poble i amics, paga la pena
el sacrifici comença per mi
Experiencia: birres i birres
sempre fent barres;
el Dalai Lama aguantant macarres
a homes que aspiren a ser mobles
menjant-me les lliçons de vida de mig poble
un veterà de guerra, un tonto en el amor
un somniador, un inventor de jerga
un vividor de barri, del under el millor
sempre perdent al joc de menjar merda
Fuck!! foc!!! maten a base de por
precarietat i tristesa
no té altre nom: explotació,
trauen de tu la riquesa
volen que et trenques l'esquena
ningú mereix eixa pena
nuga al patró, plena el bidó
foc i fi de la faena
I tu? de part de qui vens? quants diplomes?
quina és la formació que tens? que ens dones?
què pena un expedient tan impecable
tu eres pa mi sols un negoci, estalvis
contrat de pràctiques, faena inabarcable
treball infame, salari miserable
paga la pena fer-ho en negre, al final
ells no perden i tu no vas a jubilar-te mai
Curriculum amunt i avall, deseperança
la cara del que sap que açò no avança
quants volen convertir-se en un heroi trobant feina?
quants tenen ja la soga al coll?
les ganes de morir-se o matar, equilibrismes
caminant per abismes
les ganes de cremar ETT's indignes
que anomenen treball al esclavisme
Fuck!! foc!!! maten a base de por
precarietat i tristesa
no té altre nom: explotació
trauen de tu la riquesa...
volen que et trenques l'esquena
ningú mereix eixa pena
nuga al patró, plena el bidó
foc i fi de la faena
Massa pressió, poca passió
molta rutina, obligacions
poc de jornal, trist i real
massa que perden, tants pocs guanyant
moltes mogudes i gordes
massa reformes i normes
poca justicia social,
molta avaricia i molt poca sal!
|
Streaming and Download help
If you like ZOO, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp