1. |
RAVAL
02:32
|
|||
Torna ja el monet, torna l’amor,
tornen les paraules, la guitarra i el trombó,
el sub i el sinte. Volen els ocells, cau la calor,
marxen els dolors, la remor de les tempestes.
Fills de la desesperança, ho vam deixar escrit,
canteu contra la tirania de l'oblit, eh.
Deixeu de banda el plor i als textos,toqueu el cel
tasteu la mel , doneu plaer, parleu en versos.
La roda gira i gira i el present és ja passat,
veritat i mentida, teatre i realitat,
rebel i consentida, l’escenari és respirar,
buscant l'eixida en l’acte suïcida de crear.
“Escabussant-nos” buscant un tresor al llac
vam allunyar-nos pel gustet que fa tornar .
Cantaren eixes lletres Galiza i Euskal Herria
de Sants fins a València, Madrid a Andalusia
Plenets de pols i de pors
buidets de pau i de glòria
vam cultivar un verger deliciós
al raval de la història
|
||||
2. |
CAP PER AVALL
04:24
|
|||
Vam sobreviure a l'incendi
vam fer-li front al gegant,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del cap per avall.
Paella congelada, falleres de cartró,
olor a roda cremada, gomina i processó.
Saluda el senyoret, escola de retors,
el sant a passejar, Un beso i una flor.
Nos vamos a forrar, un finde en benidorm,
posar la mà i callar, platges de formigó.
Vivir así es morir de amor, cantava Milans del Bosch.
L’himne regional provoca llàgrimes,
pàgines i pàgines, d’un tràgic sainet que esgarra ànimes.
Pas de “pasodoble” al camp de futbol,
alça la mà dreta l’afició a la curva nord.
Una discoteca enmig d’un camp d’arròs,
boquetes tortes a la terra de les flors.
La Geperudeta, besant la Moreneta:
Vendetta!! Vendetta i noves glòries en oferta.
Allà on el món s’explica en diminutiu,
on plora la collita del secà i del regadiu,
plou amb burrera, però sempre baixa buit el riu,
i una bandera talla com arma de doble fil.
Vivim la vida de gaidó, acabareu com el pelletes a Alcoi.
Del Mondúver al Penyagolosa i el Benicadell
el poble serà un martell o un pes mort.
Vam sobreviure a l'incendi
vam fer-li front al gegant,
vam suportar eixes bombes que
encara ressonen per serres i valls.
Vam defugir eixes normes,
vam profanar els seus sants,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del cap per avall.
Vinc d’on van voler fer una falla, terra de foc i de sal,
on la metralla travessava i rebentava els cristalls,
on les muntanyes baixen escalonades per lluir bancals
que donen alegries penes i menjar.
Vinc de les platges horteres sostingudes amb deutes brutals
de microclima i macroestafa, trist i real,
roders que repartien, herois de veritat,
segrestadors de La Marina i del Comtat.
Taronges i olives, cirera i raïm,
netes de morisques, fills de mallorquins,
on no para la festa fins dimecres que comença i
tots els problemes es dissolen en anis. Tenim
una cova de lladres en cada ciutat,
molt d’aprofitat per metre quadrat..
Una costa traida, un desig de fugida
amb un tren cap al nord que no arriba...
Camps abandonats, qui vol llaurar podent ser ric?
guiris reballats, passa la vida..
Cada primavera s'emociona algun lletraferit
quan pega un esclafit la vall flòrida.
Tantes voltes torts en tantes dates,
l’arbre mai no havia estat madur.
Sabíem que seria dur, ni nom
ni mapa ni futur: amors que maten.
Cacem les rates i tombem els murs
Vam sobreviure a l'incendi...
|
||||
3. |
VENTILADORS
03:34
|
|||
Volen lligar-te a un discurs, a una bandera,
tot el que eres seràs
volen nugar-te a una marca, a una idea
volen que digues si és negre o si és blanc.
Volen la nit de la vida,
la volen buida, no volen vore't dubtar,
volen quietut i la volen indefinida
volen la seguretat.
Ser d'este món és un poc complicat
ser i no ser-ho de forma normal.
Baix del meu llit tonelades de tristesa.
Em queda bé la disfressa de sant?
De què estas fugint quan acuses?
Les teues paraules on van?
Quan no quede res, tampoc hi haurà excuses,
tornen les hòsties com un boomerang.
Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
totes les contradiccions
i les cançons, ventiladors
que esguiten merda, merda per a tots!!
Deixa que et cante la carta, tenim de tot
de qualitat normaleta,
li pose tot el “carinyo”, baixa eixe foc,
volen la base ben feta.
Si a mi se'm talla la salsa, un nou bufó,
mai menjaré de calent.
He de mantindre esta farsa, qui paga mana.
Sóc jo o son ells els clients?
Volen paraules com armes, dignes i plenes,
que òbrigues cor i cartera.
Volen metàfores i actes, drama i teatre,
volen titella i trinxera.
Volen que passes l'examen que ells posen,
volen ser jutges i autoritat.
Volen que dones la pasta que guanyes,
diguem-ho clar: volen manar.
Deixa que traga l'ego a subasta,
ja prou d'escriure i pensar a la carta,
deixa que diga el que pensa el dimoni dormit,
deixa que em lleve el vestit.
Somiaven feres dormides, frases domades
líriques subordinades,
plats ben calents, postres gelats
Volien merda i tenen Raval.
Ara és blaneta la pedra....
Volen i volen, no solen buidar
tot ho controlen, el bé i el mal,
eixa és la fórmula, este és un fals,
eixes no molen, no em fan volar.
Eixa has fallat la teoria i la canviaria
esta és un poc regular...
esta està bé però es nota l'hipocresia
i a esta li falla el final.
Critica i ataca,
mira la butxaca,
heroi sense capa
“lo” que diga el negrata!!
Ara és blaneta la pedra....
|
||||
4. |
IMPRESENTABLES
03:39
|
|||
Contant les hores, els dies, m'afone en un pou,
ja no tinc ni subsidi ni sou,
el València afonat, la tele trencada,
caiguent en picat toque fondo.
M’he papat tots els reality shows
Per ma mare, que arribe el dijous,
la taverna obrirà, el got preparat,
posem-nos el cap com un bombo.
He pagat per teràpies genials.
He viatjat fins a Lourdes descalç.
He resat a la verge, he fet ric al metge
carregue amb el ciri i el sant.
M’he passat ja les xarxes socials,
enganxat a les drogues legals,
la galàxia i el cosmos em queden tan lluny,
jo sóc de futbol i bar!
Impresentables total,
en eixes barres deixant-nos la pasta,
ja sé que estem un poquet alienats
però es fa complicat sobreviure a esta farsa
Contant els dies, setmanes
mesos i anys,
tinc un malson recurrent amb el banc,
no puc anar-me’n, m’està sagnant
una hipoteca que ja és una multa.
Un empleat se m’acosta,
és el pilota del mes, jugada fosca,
té una xaqueta on amaga un punyal
i una corbata que insulta.
Tic-tac.. tràmits burocràtics,
Pim-pam.. què mal està el pati,
buf bufff… impostos i renda,
si arribe a divendres
t’ho jure m’ofegue en cubates.
Contracte cremat, ben acompanyat,
cervessa que em tire de cap.
Em bec el que em posen davant,
que caiguen ben prompte eixes rates
Impresentables total....
|
||||
5. |
LA MESTRA
04:53
|
|||
Dos i dos són quatre. Quatre i dos són sis.
Escola reglada i frustrada.
No parles ni jugues si no tens permís.
La creu, la sotana i la vara.
Conjuguem presents imperfectes.
Li restem la X al futur.
Castrem a les feres als centres.
Força de treball del segle XXI.
Hem planificat les conductes,
no deixem ja marge per la creació.
Dibuixem futurs plens de dubtes,
ni somnis, ni jocs, ni improvisació
Infàncies al contenidor,
10 hores al dia, un temps que era or.
Esclaus d’un estat opressor….
Perdona a tu pueblo señor!!!
Mare mare, que jo no vull tornar
A resar i a callar quan ells manen.
Pare pare, jo volia somiar
i volar, i allà ens tallen les ales.
Contrabandista de verbs clandestins
escampant el verí,
per pobles vius i senders infinits
Quin gust sentir-la parlar,
si del carrer i el corral és l’ama.
I ara hi ha un poble que brama
en un idioma proscrit.
En eixe context, arriba una mestra,
rebel, decidida, valenta.
La infància en disputa es conquesta,
el dictador mor… es comenta.
Tenebres s’emporte el difunt
canviem els costums mort a l’obediència.
Trenquem el rosari, cremem els apunts,
davant el futur la innocència.
Arriba l’expedient disciplinari,
volem que memoritzen l'oració i l’abecedari.
Horaris estrictes, i un pati ben delimitat.
Centre penitenciari de cristians.
Vinguen l’alcalde, la guàrdia, inspectors
a defende l'absurd, a donar-li lliçons.
No van poder, mai no podrán.
D’aquella mestra hui som alumnat aventatjat.
Mare mare, que jo no vull tornar
a resar i a callar quan ells manen.
Pare pare, jo volia somiar
I volar, i allà ens tallen les ales.
Contrabandista del verbs clandestins
escampant el verí,
pobles vius, i senders infinits
Quin gust sentir-la parlar.
Si del carrer i el corral és l’ama.
I ara hi ha un poble que brama
en un idioma proscrit.
|
||||
6. |
||||
Una medalla per a la Verge Maria,
un àngel de la guarda en cada comissaria,
l’esperit sant empara la policia
que dispara mangueres d’aigua beneïda.
Fan olor a Channel les “cloaques” de l’estat.
El ministre és l’enviat d’Escrivá de Balaguer.
L’obra vigila i dicta sentència.
Porta giratòria del govern al cel.
Clemència. Pinyates i pandores.
Sorpresa!! “Redades” a altes hores.
Cal vigilar a totes les criatures,
és control democrata. Eh, no t’apures.
Millán-Astray desde lo alto,
un santo manco pero no el de Lepanto.
Será un cáncer cualquier independencia.
Viva la muerte, muera la inteligencia.
Dilo en castellano!!
Suena a más verdad!!
Hábleme en cristiano, muerte a la pluralidad,
Mande, Fernández!!
Pasen los DíaZ
El imperio hispano: orden, ley y dinastías
En cada casa hay una oveja negra
Que en cada cesto pudre las manzanas
Somos producto de nuestra ascendencia
sangre y genética, moral heredada, ahh
En cada pueblo alguien levanta piedras
Inconformistas, perroflautas, babas,
algún listillo que cree en la ciencia,
Profanadores de esta fe sagrada
Por si fallara la providencia
Tengo las leyes y la espada
a mi favor el peso de la historia
gloria y honor, verdad revelada
Por si fallara la providencia
tengo las leyes y la espada
que no te cuenten que esto es violencia
está la plebe malacostumbrada
Dilo en castellano!! ....
De tanto encumbrar al neoliberalismo
ahora nos llega otro crack provocado por los mismos
sin famílias de bien no habrá acceso al chiringuito
de los santos inocentes, lo que diga el señorito!!
Dilo en castellano!! ....
|
||||
7. |
ARA ESTEM SOLS
03:44
|
|||
Puc estar tota un vida espolsant la pilota,
Sempre m’acaba tornant
Puc apostar un poc més, i somriure en les fotos
Ja vindran ells a parlar
Puc allunyar-me del foco, dir que estic loco
Puc intentar encaixar
Tot el que diguen, total vaig pujar a eixa moto
Queda tragar i tragaaaaaar
Pots allunyar-te del dia, la nit i dels vicis,
ser la persona exemplar,
pots suportar els insults, el rumor, el judici,
saps que és el preu a pagar,
pots ser el més diplomàtic, el rei del trapezi,
pots aguantar i aguantar….
Pots observar a l’espill al senyor de la crisi,
ara comença a plorar.
I ara estem sols
i queden lluny aquelles veus,
aquell soroll de zels i d'impotència
i ara estem sols, la meua pena i jo,
el crit del cor contra la indiferència
Paga que paga el ninot no demana clemència
més interessos que al banc.
Vaga descalç per un mon de taurons, penitencia,
No sap si és merda o si és fang.
S’alça de nit taquicàrdic, perdent la consciència,
sent una guerra al seu cap.
Tot un exèrcit de “listos” demana coherencia,
“listos” que estan al sofá.
L’apoteosi
quina afició per parlar, quin suplici,
per difamar i per pontificar,
no aguantarien ni un dia l’ofici.
I cride algú que desperte i que actue,
que traga del cap i del cor, que fluctue.
I calla el cap, perdedor penitent
i crida el cor contra els indiferents.
I ara estem sols...
|
||||
8. |
||||
Cuelgan de un balcón del raval,
unas sábanas sucias y ropaaa
hay un niño llorando perdió aquel balón
tan bonito y tan roto
amanecen en un callejón
el turista, el bufón, y una loca
se ha inventado una nueva canción
pues también se le fué la pelota
me imagino viviendo algún día
lejos de aquel lodazal, quiere pensar
que trás las aguas tan frías de aquella ría
todo es tan ideal
no ve, que aquí tu casa es la mía,
que aquí es tan fàcil soñar
que es otro ciclo vital
rituales de santería.
Bailan juntitos los pies, ritmos de calle
al son del tres
con la sonrisa p'alante y el llanto al final
ya tu volviste a mirar
ta, qué pronto vendéis las pieles
occidentales blanquitos, asere
cuánta bajeza moral,
uf cuánta tristeza qué duro qué mal,
me imagino viviendo algún día
siendo otra vez un felpudo del capital
todo el legado barbudo,
en esa escuela y en ese hospital
no ve, que aquí tu casa es la mía,
que aquí es tan fácil soñar
que es otro ciclo vital
rituales de santería
Brilla, cómo no iba a brillar
si no vive el mal en su orilla?
Brilla la negra semilla!
Brilla una luna, suena una orquesta
gloriosa herencia sierra maestra
brilla y escribe su historia, revive
verdad y amor, sol del caribe
no ve, que aquí tu casa es la mía,
que aquí es tan fácil soñar
que es otro ciclo vital
rituales de santería
|
||||
9. |
||||
No veiem més que figures borroses
i fang,
siluetes d’herois que es desfan,
llums es reflecten a un mur que era blanc i
ara es negre.
Soles ens queden angoixa i asfalt,
portem endins un esclau i un guardià,
tots presoners d’un fracàs col·lectiu fa uns quants segles….
Brinda i la reina es creu la més digna, també li guaita la dama maligna.
Firme!! El guàrdia es sent home insigne, lleons caçats, caiguda lliure i van…
en una comitiva derrotats i condemnats,
titelles del sistema, amos del ninot trencat,
botxins de voluntat, carn de presidi,
tot el meu regne per sentir-me mes real.
ohhh
què frágil és l’esperança del pobre
ohhh
què fàcil és per a alguns levitar
oooohhhh
no veiem més que siluetes i ombres
el cap i el cor sempre en obres
d’aquella pols estos fangs.
No escoltem més que promeses, castells de gegants
a catedrals obsoletes.
Santificant el consum
amb fidels comulgant
arreplegant les molletes.
Amors prohibits, penitències ,
pecats i profans.
Les esperances desfetes.
Ningú pot moure’s,
el cap i el cor sempre en obres,
guardant als morts en cunetes.
Brinda i la reina es creu la més digna, també li guaita la dama maligna
Firme!! I el guàrdia es sent home insigne, lleons caçats, caiguda lliure i van…
en una comitiva derrotats i condemnats,
titelles del sistema, amos del ninot trencat,
botxins de voluntats, carn de presidi,
tot el meu regne per sentir-me mes real
ohhh
què fràgil és l’esperança del pobre...
El carceller és un presoners més,
té les pupil.les blanques i negres les dents.
T’envie una senyal del meu paisatge intern,
54_46 el meu número de pres.
Pitis i llibres, plaers possibles,
a la penitenciaria els pecats no s’expien.
Llepe els barrots pensant que són de caramel,
tot el meu regne per un trosset de cel.
|
||||
10. |
CORREFOC
04:54
|
|||
Hi ha paraules orfes de diners, hi ha discursos buits
i hi ha silencis suggerents,
conversacions que amaguen secrets,
hi ha birra en la taula, hi ha discusions càlides, delers.
Hi ha senyors de tratge i vida allada, casa amurallada,
creadors de ruïna acumulada.
Hi ha monstres que enganyen a la gent, a la nostra gent,
hi ha derrotes d’ultima jugada.
Tants anhels que es queden en anhels, frustració allargada,
maten l'esperança de l'obrer.
El cor en què gire la balança, el cap als quefers,
por i confiança, penes, plaers
i una batalla perduda des de temps immemorials
una ràbia irracional, un voler fer el que cal
una mà germana, un abraç sincer,
el poble mana, i canta convençut el que sent i diu:
En la meua boca un correfoc
en la teua orella una verbena
si la cançó mata la pena
som emisaris de la mort.
Hi ha una verbena a la meua boca, i la vam fer junts,
s'està fent de dia, glops i fum.
Retardant la fi, demanen vi i volen quedar-se,
jugar, follar i revolcar-se, allà cadascú.
Que isquen al pati, que el temps dilate, que traguen pit.
Moren la llei, la norma i els estereotips.
Moren el càlcul i “cotilles parlanxins”.
Matem també a eixe fatxa que portem endins.
I una foguera que incinere, i que deixe enrere
traumes i obscuritat, que depure que allibere.
Que creme la crueltat, l’ avarícia i l'estafa,
que compartim el pà, l'aigua i les cases.
Vam cultivar un verger al desert,
t’hem descobert un oasi.
Tota una vida fugint-li al present.
De tots els focs farem brases.
En la meua boca un correfoc ...
Ni furtant-nos els somnis
ni cremant la trinxera…
ni amb la llei, ni el tricorni
ni amb presons ni cavernes
callaran a la fera.
|
||||
11. |
||||
Corríem com llops a la vora del riu,
la cara bruta, el gest viu,
camp a través, barrancs amb patinet
argelagues i bassals i els pantalons desfets.
A comunions, només de convidats,
a l'esglèsia vam entrar una volta a escuadrinyar.
Fill meu, on vas? On has anat a parar?
Mala "bascollà" em vaig emportar.
A mi em cuidava Amparo a l'eixir de l'escola,
quan a Carmela li s'allargava la faena.
No en quedava altra que cooperar,
la Joana sempre amb un plat preparat.
"Lo" que faça falta, xé, suport mutu.
Per a totes elles: amor perpetu.
10 mares, 17 germans, som la tribu
criant en col·lectivitat.
El matriarcat, viu però amagat,
que isca de les cases i impregne tota la societat.
Desfent-nos de la marca del poder de l'home blanc,
de l'espasa i de la creu i del crist a la paret.
Obrir el ulls al món, riure i blasfemar,
no hi ha ningú allà dalt disposat a ajudar.
Repartint eines, ho fem juntes
regant les llavors de les idees comunes.
Manaes de llobes i de llops,
xafant fang...
Corríem com llops pel carrer i el barranc
del poli a la renfe, per barri o marjals,
tant donava, la roba del germà major
la bici del cosí del poble i l'entrepà pa tots.
Primer creuar, després mirar, disciplina?
Imaginació i argot, street medicina.
Xeringues, cabanyes, foc al descampat,
la boca feta un cristo de pegar-me tant de bac.
La mare el pare i sis cosins en un renault 7 a la platja.
El sol implacable en la vega baixa.
La “uela” i la Sole cuinant per a 30
i "siempre hubo un platico pal que entrara por la puerta"
Ni gomines ni tratges al cumple,
ni bateig ni liturgies ni temples.
Plens de merda i de fang, de carrers d'asfalt,
perquè els buits amb regals mai no s'omplin.
La voluptuositat, l'efervescència,
els misteris insondables de l'adolescència.
Fugíem del present, del futur, i amb la llei
sentit militar i estrategia. Ei!!
Discussions en el banc del parc,
contractes d'un dia al supermercat,
oficis??
Amor incondicional,
no importava el cost, ni el marge de benefici.
Manades de llobes i de llops,
xafant fang...
|
Streaming and Download help
If you like ZOO, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp